El creixement il·limitat en un planeta limitat.

L’aigua és, junt a l’aire, el recurs més bàsic per a la vida. De fet, segons la ciència, és de l’aigua d’on sorgeix la vida que hui pobla el nostre planeta, també la humana.

Al món “l’aigua blava” (l’aigua de rius, llacs i subsòl en estat líquid) representa aproximadament el 37% de l’aigua dolça del planeta, després ens trobem amb l’aigua verda (la que retenen plantes i terra), l’aigua gelada (aproximadament un 60% de l’aigua de la terra que es concentra al pols) i l’aigua gris (l’aigua contaminada per l’acció humana).

La massa d’aigua disponible hui és aproximadament la mateixa de la que disposàvem fa milions d’any, amb una diferència, el consum.

Mentre que a l’any 1 Després de Crist la població mundial era aproximadament de 200 milions de persones, hui aquesta és de vora 7.500 milions. Un 3.750% més.

D’altra banda, el Canvi Climàtic (causant de llargs períodes de sequera que hui patim) i la superactivitat industrial han fet que l’aigua blava de la que parlàvem (la de beure, vaja) cada vegada es vaja fent més gris (contaminada i no consumible). Per tant vivim en un món on plou menys, on som més gent i on cada vegada l’aigua disponible està més contaminada.

Per cert! Recordem que l’escalfament de la terra esta desfent el gel dels pols (rodejats per oceà), el que convertirà eixe 60% d’aigua dolça congelada en aigua salada si no fem polítiques actives contra el canvi climàtic.

I qui té el poder de l’aigua al món?

Doncs sí, com sempre les enormes multinacionals són les que més aigua consumeixen, contaminen i tenen el poder a nivell global però… i a les ciutats? Qui gestiona l’aigua de l’aixeta? També les empreses?

Pues si. Espanya està en el Top5 europeu de privatització de l’abastiment de l’aigua. El model que més contamina és el model que gestiona majoritàriament l’aigua que consumim. Ara caldria pensar: perquè les empreses contaminen més que la societat civil? Mol fàcil perquè les grans empreses veuen l’aigua com un recurs necessari per obtindré benefici industria i les persones veiem l’aigua com un recurs vital per al nostre dia a dia.

Aleshores, per que caldria entendre que les empreses d’abastiment d’aigua no veuen el xorro que ix per la nostra aixeta com un negoci? Evidentment, per a les empreses ho és.

Per això des de fa alguns pocs anys a alguns països europeus s’ha encetat un moviment re-municipalitzador dels serveis de l’aigua. Un moviment que ha portat a ciutats com Berlin o Paris a remunicipalitzar l’abastiment d’aquest tresor transparent. I no cal anar massa lluny per trobar exemples!

L’empresa pública “Aigües i sanejament de Sueca” va aconseguir estalviar 600.000m3 d’aigua en 2017, Badalona i Barcelona avancen valentment cap a la municipalització i Valladolid va donar el pas recentment amb resultats molt positius.