El País Valencià es troba en una de les àrees més sensibles a la desertificació d’entre totes les regions europees. Torrent, la nostra ciutat, és un enclau especialment sensible a la sequera, especialment les àrees més disseminades del nostre terme i Calicanto.

Els incendis que han afectat el nostre territori durant els darrers anys, pèssima planificació urbanística perpetrada durant les dècades dels 70-90 i l’augment de l’activitat turística fa urgent que la ciutadania i les institucions públiques prenguen les regnes de la gestió de l’aigua al nostre territori.

2017 va ser una mostra evident de com Torrent està al centre de l’huracà de la falta de recursos hídrics. Els veïns i veïnes de la partida de Falda de la Sierra van estar sense aigua a l’aixeta durant més de 5 mesos per haver-se secat el pou del qual es subministraven. Algunes famílies van decidir abandonar les seues llars i mudar-se a altres zones de la ciutat o a altres municipis amb millors recursos hídrics.

Algunes famílies, fins i tot, van recórrer a l’aigua de les seues piscines per cobrir alguns serveis domèstics. “Hem pensat comprar peixos per que es mengen les larves de mosquit tigre” deien alguns. Les depuradores de les piscines no funcionaven.

“Nos duchamos calentando agua en cazos”. Aquesta crua realitat no respon a llunyans deserts i a inhòspits secarrals de les Castelles, sinó a la nostra ciutat.

A les urbanitzacions de Calicanto i Monte Levante des d’aigües de l’horta es va restringir el subministrament d’aigua entre les 23h i les 6h durant tres setmanes. Finalment va ploure.

Torrent Ciutat, es a dir, l’àrea urbana, es subministra d’altres recursos hídrics però, si la resta de la ciutat, les àrees disseminades, pateixen amb més freqüència els efectes de la sequera, serà inevitable que els recursos de la ciutat es posen també al servei dels veïns i veïnes que més pateixen els efectes de la mancança de pluges.

A més, l’aigua de consum cada any acumula un index de nitrits més elevat. Afectant al consum corrent de, almenys, xiquets i xiquetes i dones embarassades.

En 2009 ja es va donar la veu d’alarma de la baixada alarmant dels “pous horteta 1 i 2” que subministren a calicanto i les seues urbanitzacions. En 2015 es va identificar la greu situació i la única resposta possible va ser reaprofundir en els pous amb àcid clorhídric i realitzar cates en altre terreny municipal per avaluar la possibilitat de fer un nou pou. Una vegada més la única solució resulta ser la sobreexplotació del territori.

En l’actualitat la gestió de l’aigua de Torrent es troba dirigida per una empresa privada, Hidraqua (Grup Suez), que va entrar a l’empresa en 1996. La gestió de l’aigua, el clavegueram i els rebuts i comptadors de la nostra ciutat i d’altres pobles del nostre entorn genera a aquesta empresa aproximadament 500.000€ de benefici anual.

Suez és una gran multinacional francesa, la segona més milionària del món després de Veolia (també francesa) i la seua filial valenciana, Hidraqua, és la setena empresa gestora d’aigua més milionària d’Espanya amb unes vendes de 119.950.575 € en 2016.

Revista Mètode

Per a Compromís l’aigua no és un negoci, no es ven.

L’aigua s’ha de subministrar i cobrar amb criteris socials, de sostenibilitat i amb vocació de servei públic. Sense enriquiments empresarials.